LA HISTORIA I GEOGRAFIA DE PERÚ
1.HISTORIA
L’actual territori de perú el poblement es remuta
problement a uns 20.000 anys, abans de la era. Pero han estat conservant molt
pocs vestigis d’aquesta época. A partir de 1250 A.C diverses civilitzacions
vingudes del nord: els chavin, els Chimús, els Neixis i els Tiahuanacos es van
establir a la religió. La ciutat de Chanchán, les ruïnes són visibles encara
avui, va ser construïda pels Chimús cap a l'any 1000 A.C.
Ciutat Chanchán
son les ruÏnes construÏdes pels Chimús
Els Incas, una tribu guerrera del sud de la serra,
es va desplaçar a poc a poc cap al nord de la regió fins a la vall fèrtil de
Cusco entre els anys 1100 i 1300. La seva expansió va començar a 1438, amb
Pacahuetec, qui va emprendreconquesta de les terres veïnes.
Aquí es on es van desplaçar els Incas
(vall fèrtil de cusco) l’any 1100 i 1300
Cap al 1500, l'Imperi Inca s'estenia l'oceà Pacífic
fins als orígens del riu Paraguai i de l'Amazones, de la regió de l'actual
Quito, Equador, fins al riu Maule, a Xile. Aquest vast imperi era dirigit per
un inca, o emperador, qui era adorat com una divinitat. Ric en jaciments d'or i
plata, el regne dels Incas anava a tornar-se el blanc de les ambicions
imperials dels espanyols ja instal·lats a Panamà.
En 1531, el conqueridor espanyol Francisco Pizarro
va desembarcar a Perú amb 183 homes i, utilitzant la guerra civil que dividia
als Incas, va aconseguir en menys de cinc anys fer del seu imperi una possessió
espanyola.
Francisco Pizarro va
anara Perú amb 183 homes
En 1535, va fundar a la vora del riu Rímac una
ciutat a la qual va fer la seva capital, Ciutat dels Reis, avui Lima. Els
conflictes d'autoritat que van oposar de seguida als conqueridors espanyols
entre ells van desembocar en l'assassinat de Pizarro.
Aquesta es la Ciutat
dels reis, avui dia Lima
En 1542, Carlos V, amb l'objecte de restablir
l'ordre, va crear el virregnat del Perú, que englobava totes les possessions
espanyoles a Amèrica del Sud, amb excepció de l'actual Veneçuela. "Noves
lleis" van ser promulgades, per tal d'intentar protegir els indígenes de
la violència de l'explotació dels conqueridors. Però el primer virrei espanyol,
Nuñez de Vela, que va arribar al Perú en 1544, va suscitar una viva hostilitat
de part dels colons que es van rebel·lar i el van matar: les "noves
lleis" no van ser aplicades mai.
Es el primer virrey español
que va arribar a perú
en 1544
Va ser amb l'arribada, en 1569, del virrei
Francisco de Toledo, que el sistema colonial, que anava a prevaler durant més
de dos segles, es va posar veritablement en plaça. Va emprendre la integració
de la població índia, agrupada en comunitats agrícoles, situades sota la tutela
d'un particular o de l'Estat, i va afavorir la seva evangelització.
El període que va seguir va ser particularment
pròsper, els espanyols van introduir en les primeres altiplans andines nous
cultius (blat, vinyes, oliveres) i van conrear la canya de sucre a les
plantacions costaneres, important esclaus. No obstant això, la veritable
riquesa del Perú es trobava en el seu subsòl que tancava quantiosos metalls
preciosos, i en particular plata (jaciment de Potosí), que va donar al país un
paper preponderant en la producció mundial fins al segle XVIII (18).
En 1780, 60.000 amerindis, guiats per José Gabriel
Condorcanqui (qui va adoptar el nom del seu ancestre, l'inca Tupac Amaru), es
van rebel·lar contra l'autoritat espanyola. La insurrecció va ser aixafada en
1781 i Condorcanqui va ser executat, igual que milers dels seus camarades
revolucionaris.
José Gabriel
Condorcanqui conegut com l'inca Tupac Amaru
Es van rebel·lar
contra l'autoritat española l’any 1780
En 1814, una altra revolta va ser al seu torn
reprimida; però, l'oposició a l'autoritat imperial guanyava tota l'Amèrica del
Sud espanyola.
Al setembre de 1820, José de Sant Martín, un
argentí que havia vençut a les forces espanyoles a Xile, va desembarcar amb les
seves tropes a Perú. Al juliol de 1821, va entrar a la ciutat de Lima,
revoltada.
José de Sant Martín desembarca a Perú amb la seva tropa.
La independència peruana va ser proclamada el 28
de juliol de 1821 i Sant Martí va rebre el títol de protector, que va abandonar ràpidament en favor de Simón Bolívar. En
efecte, l'heroi de la revolució veneçolana va entrar a Perú en 1822, i va
derrotar a l'exèrcit espanyol el 1824, durant la batalla de Junín, el 6
d'agost, i en la batalla d'Ayacucho, el 9 de desembre, amb l'ajuda del general
Sucre.
Els anys següents van ser extremadament caòtics.
Una vegada que Bolívar va
partir per a la Gran Colòmbia en 1826, el país va passar sota el jou dels
hisendats i la dictadura militar. Perú no va conèixer la pau abans de 1845,
quan Ramón Castella, un veterà d'Ayacucho, es va apoderar de la presidència.
Bolívar va anar a la
Gran Colombia el 1826
Durant els seus dos mandats (1845-1851 i 1855-1862),
va emprendre nombroses reformes: abolició de l'esclavitud, adopció, el 1860,
d'una constitució liberal, construcció de vies fèrries. Castella va començar
també a explotar el guano i els rics jaciments de nitrat.
En 1864, aquesta explotació va ser l'origen del
conflicte que va desembocar en una guerra entre el Perú i Espanya, després que
aquesta última s'apoderés de les illes Chincha, riques en guano. Aliat a
l'Equador, Bolívia i Xile, Perú va sortir victoriós i el tractat de 1879, que
va posar fi a la guera, va ser l'ocasió de veure per primera vegada la seva
sobirania oficialment reconeguda per Espanya.
Entre 1879 i 1883, la guerra del Pacífic oposar
Peró a Xile, a propòsit del control de la província de Tarapaca, rica en
nitrats. Vençut i amputat d'una part del seu territori, arruïnat pels anys de
guerra i el dissens intern, Perú va intentar llavors reorganitzar-se.
La reconstrucció va ser lenta i es va fer en gran
part amb l'ajuda de capitals estrangers, sota la presidència d'Augusto Leguía i
Salcedo. Després del seu primer mandat (1908-1912), va prendre de nou el poder
el 1919, gràcies a un cop d'estat militar, i va exercir una autoritat gairebé
dictatorial.
Augusto Leguía va ajudar en la construccio en Perú
En 1924, mentre que ell estava en el poder, els
intel·lectuals peruans exiliats van fundar l'Aliança popular revolucionària
americana (APRA), un moviment de tendència marxista, influenciat per la
revolució mexicana. La APRA, que exigia reformes fonamentals contra
l'oligarquia conservadora va ser ràpidament prohibida per Leguía, el que no li
va impedir arribar a ser un partit extremadament influent.
En els anys 30, tot i l'adopció d'una Constitució
democràtica (1933), la APRA va ser objecte d'una sagnant repressió i les
eleccions que li donaven la victòria van ser anul·lades. La presidència va
tornar llavors a Manuel Prat Ugarteche, que va voler prosseguir la
modernització del país, però va haver també comptar amb la poderosa voluntat
reformista, iniciada per la APRA.
El any 30 la presidencia
va tornar a Manuel Prat Ugarteche
El 1945, una coalició de partits liberals i
d'esquerra, entre ells la APRA, va permetre l'elecció de José Luis Bustamante
Rivero, un reformador, per a la presidència de la República. Els drets civils i
la llibertat de premsa van ser reforçats, i certs poders dictatorials del
president van ser abolits per esmena constitucional. A causa de l'hostilitat de
l'oligarquia conservadora, Bustamante va ser enderrocat el 1948 pels militars
que van posar a la APRA fora de la llei.
El 2 de juliol de 1950, Manuel Arturo Odría,
l'instigador del cop d'estat de 1948, va ser triat president i el seu govern va
reforçar el sistema de defensa del Perú, va llançar un vast programa de
treballs públics i afavorir una més estreta cooperació amb el Brasil, gràcies a
una sèrie de pactes econòmics i culturals.
Manuel Arturo Odría va
sertriat president
2.
GEOGRAFIA
Perú
és un país de l'oest d'Amèrica del Sud, vorejat al nord per l'Equador i
Colòmbia, a l'est pel Brasil i Bolívia, al sud per Xile ia l'oest per l'oceà
Pacífic.
La superfície total de Perú és de 1.285.215 km2, la
qual ho fa el tercer país d'Amèrica del Sud, després de Brasil i Argentina.
Lima és la capital del país i el seu principal centre econòmic.
Peró pot ser dividit en tres regions topogràfiques
diferents: la plana costanera (la costa), els Andes (la serra) i les terres
amazòniques (la muntanya). Cadascuna presenta característiques - clima,
recursos, vegetació, desenvolupament econòmic - molt diferents.
La plana costanera és una estreta banda de terreny
desèrtic que s'estén al llarg de tot el país. Els nombrosos cursos d'aigua que
neixen en els Andes i baixen en vertical en direcció del Pacífic han permès la
irrigació de la regió, a l'origen molt àrida. És en aquesta plana costanera que
estan concentrades la major part de les ciutats i indústries peruanes.
A l'est de la plana costanera, la serra recobreix
al voltant del 30% de la superfície del Perú. És una regió de terres altes que
comprèn les cadenes muntanyoses molt elevades dels Andes, alts altiplans, així
com goles i valls profundes.
La serra pot ser dividida en tres conjunts: la
Serralada occidental, la principal cadena muntanyosa, amb els seus alts cims
volcàniques, té una important activitat sísmica i alberga el punt culminant del
Perú, el Huascarán (6768 m); la Serralada central i la Serralada oriental. Al
sud, la cadena dels Andes es separa per donar lloc a una immensa altiplà alta,
l'Altiplano. El llac Titicaca, el més extens llac d'altura del món (8340 km2,
3900 m), se situa en el sud-est, a la frontera entre el Perú i Bolívia.
Encara més a l'est, la muntanya ocupa el 60% de la
superfície del país. Es compon d'un llarg piemont, la cella de muntanya, i de
la vasta planura amazònica. Aquesta, drenada pels cursos sinuosos del riu
Amazones i els seus afluents (Huallaga, Ucayali), està recoberta de selves
tropicals, gairebé inexplotadas. La frontera entre el Perú i Colòmbia està
traçada pel riu Putumayo.
El clima del Perú varia molt segons les regions:
càlid i humit de tipus tropical a la muntanya, però fred i sec (gairebé àrtic)
en els Andes.
A la plana costanera, les temperatures mitjanes
arriben als 20 ° C, temperatures més aviat fresques considerant la latitud.
Aquesta frescor s'explica per la presència del corrent d'Humboldt (o corrent
del Perú), un corrent marí fred que remunta des del sud al llarg de les costes
del Pacífic i que provoca núvols carregats de boira, les garúas.
