PWR

JAPÓ

Japó

Geografia:

Japó va ser fundat durant el segle VII a. de C. , per l'emperador Jinmu,Japó està situat en l'extrem oriental d'Àsia, enfront de les costes de Xina, Taiwan, Corea del Sud i Rússia.

La capital de Japó és Tòquio, l'idioma oficial és el japonès, la forma de govern una monarquia parlamentària, la moneda el ien i la zona horària UTC+9. Té un clima variat.

Les quatre illes majors a Japó, són Hokaido,HonshProfund o Nipó, Shikoku i Kyushu, i sumen el 97% del territori , Japó té 127,55 milions d'habitants ,84% del país és muntanyós ,la muntanya més alta és el Mont Fuji, de 3.776 m d'altitud, seguida de Kitadake, amb 3.193 m d'altitud.

L'àrea metropolitana de Tòquio és el major nucli urbà del planeta. Japó és un arxipèlag format per quatre illes són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu.

Com que Japó es troba situat en una zona de molta activitat volcànica, resulten freqüents terratrèmols de petita magnitud i activitat volcànica ocasional. Terratrèmols destructius ocorren diverses vegades cada segle, resultant sovint en tsunamis. A causa d'aquestaintensa activitat sísmica. Més de 150 muntanyes japoneses són volcans de gran grandària i 60 d'ells encara segueixen en activitat.El Asama és el volcà més actiu de tot l'arxipèlag, està situat a la illa de Honshu a aproximadament 100 km de Tòquio, té una altura de 2.542 metres.

HISTORIA:

Període Yayoi (500aC - 300dC)

500aC - 300dc: Cultura Yayoi, es coneix l´agricultura i la metal·lúrgia a través de contactes amb Corea.

Període Kofun (300-710)

300: La tribu Yamato consolida el seu poder a la planura de Kansai i s´expandeix cap a l´Oest. Apareix el tipus de societat militar aristòcrata que predominarà al llarg de tota la història del Japó.

c.500: Els líders Yamato proclamen ser descendents d´Amaterasu, deessa del Sol, i adopten el títol d´Emperadors.

552-638: El Budisme entra a la cort Yamato des de la Xina, a través de Corea, però no substitueix, si no que complementa la religió shintoista originaria.

593-622: El príncep Shotoli afavoreix l´adopció de la cultura xinesa i l´any 607 ordena construir el temple budista de Horyu-jio a Nara. Els edificis que encara es conserven son les estructures de fusta més antigues del mon.

Període Nara (710-194)

794-1160: Per primer cop Japó fixa la seva capital a Nara; la escultura, formes de religiositat i poesia budista travessen un període de gran esplendor.

Període Heian (794-1185)

794-1160: Es trasllada la capital de Nara a Heian-kyo (actual Kyôto), on ocupa la Cort Imperial la família Fujiwara.

c.1020: S´escriu la novel·la Història de Genji, que descriu l´elegància de la vida a la cort i les maniobres polítiques dels cortesans.

Període Kamakura (1185-1392)

1185-1335: Implantació del feudalisme, que exerceix el control militar i econòmic sobre les províncies. L´Emperador queda reduït a una mera figura decorativa, sense cap poder, a Kyôto. Els guerrers samurai adopten el zen, una nova forma de budisme arribada de la Xina.

1192: Desprès d´una guerra contra la família Taira, Yoritomo, membre de la família Minamoto, es converteix en el primer shogun i ubica la capital a Kamakura.

1274: Primer intent fracassat d´invasió del Japó per part de l´emperador xinès Kublai Khan.

1281: Segon intent fallit d´invasió del Japó de l´emperador xinès Kublai Khan.

Període Muromachi (1392-1573)

1392-1568: La família Ashikaga aconsegueix el títol de shogun i s´estableix a Kyôto. Floreix l´estètica zen i sorgeix el teatre Noh.

1483: Es construeix el Palau de plata (Ginkaku-ji) com a paradigma de l´arquitectura inspirada en la filosofia zen.

1467-1477: Guerres Onin

1543: Els mariners portuguesos, els primers europeus en arribar al Japó. Inici de les relacions comercials i introducció del mosquet al Japó.

1549-1551: San Francesc Xavier, primer missioner jesuïta, introdueix al Japó el cristianisme.

Període Azuchi-Momoyama (1573-1600)

1568-1600: Guerres d´unificació. Oda Nobunaga i Toyotomi Hideyoshi, dos dels grans unificadors del país tracten de sotmetre tot el territori al seu control.

1592: Invasió de Corea por part de Hideyoshi.

Període Edo (1600-1868)

21Oct1600: Batalla de Sekigahara. Tokugawa Ieyasu aconsegueix finalment l´unificació del Japó i es nomenat shogun, iniciant una dinastia que duraria quasi 300 anys.

1618: Persecució dels cristians que es neguen a abjurar de la seva religió.

1637-1638: Massacre de cristians durant l´aixecament de Shimabara. Japó es tanca al mon.

1853: El Comodoro Matthew Perry, de l´armada nord-americana, arriba amb els seus vaixells negres i obliga a Japó a obrir-se al comerç exterior.

Període Meiji (1868-1912)

1868-1869: República d´Ezo

1868-1912: Es produeix la Restauració de l´Emperador i la caiguda del shogunat Tokugawa. Japó es modernitza i es trasllada la capital a Edo (actual Tokyô).

1902-1905: Guerra Russo-Japonesa. Japó derrota al poderós os rus.

1910: Japó s´annexiona Corea.

Període Taishô (1912-1926)

1914-1918: Japó a la I Guerra Mundial

1923: El Gran Terratrèmol de Kanto sacseja Tokyô i Yokohama.

Període Shôwa (1926-1989)

1931: Japó s´annexiona la província xinesa de Manchuria.

1937: Inici de la invasió de Xina.

939-1945: Gran Guerra del Pacífic, que es como els japonesos denominen a la Segona Guerra Mundial.

07Dic1945: Atac a Pearl Harbor.

06Ago1945: Llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima.

09Ago1945: Llançament de la bomba atòmica sobre Nagasaki.

15Ago1945: Rendició del Japó.

1945-1952: Ocupació del Japó per part dels Estats Units, sota el comandament del General MacArthur.

1964: Jocs Olímpics de Tokyô.

07Gen1989: Mort de l´Emperador Hirohito.

Període Heisei (1989-actualitat)

1990: Coronació de l´Emperador Akihito. El Príncep Fumihito contrau matrimoni amb Kiko Kawashima.

1993: El Príncep Naruhito contrau matrimoni amb Masako

Owada.

1994: Kenzaburo Oé reb el Premi Nobel de Literatura.

1995: Gran Terratrèmol de Kobe.

1998: Mor Akira Kurosawa.

11 Mar 2011: Terratrèmol i tsunami de Tohôku. Accident de la central nuclear de Fukushima.

Jun2013: Inic de l´Any Dual Espanya Japó

10/15Jun2013: Visita a Espanya de S.A.I. el Príncep Naruhito

FIJI

      FIYI

                     

HISTORIA

Els primers habitants de Fiji van arribar del Sud-est Asiàtic temps abans que fossin descobertes per exploradors europeus al segle XVII. No obstant això, no va ser fins al segle XIX que els europeus van venir a les illes a establir-se de forma permanent. Les illes es van sotmetre al control britànic com colònia en 1874. La independència va ser concedida en 1970, encara que la Reina Isabel II seguia regnant al país.
El 1987, després d'un cop d'Estat, es va promulgar la República, que es manté fins avui. Es va redactar una nova constitució, igualitària entre les dues grans ètnies del país, indis i els nadius fiyianos. Deu anys després, el 2000, George Speight nacionalista natiu va donar un cop d'estat que va ser contrarestat per un altre realitzat per Frank Bainimarama que va restaurar la normalitat democràtica imposant a Laisenia Qarase com a primer ministre.
El 4 de desembre de 2006, el comodor Bainimarama va dur a terme un cop d'estat contra Qarase. Bainimarama s'havia tornat contra el govern per la clemència amb la qual actuava Qarase davant els colpistes de Speight. Les tropes van envoltar la residència de Qarase, aïllant-de la resta de la capital. Homes armats van formar barricades per tota la capital, incloent els voltants de l'oficina de Qarase. Els soldats també van atacar comissaries i es van fer amb les armes de l'única unitat armada de la policia, a més de desarmar els guardaespatlles del propi Qarase. Bainimarama es va convertir així en el president de facto del país, imposant a Jona Senilagakali com a primer ministre. La situació es va calmar en part el 5 de gener de 2007 al tornar Bainimarama la presidència a Josefa Iloilo. Un dia després Iloilo nomenava al comodor primer ministre del país.
L'11 d'abril de 2009, Iloilo va nomenar a Frank Bainimarama com a primer ministre novament. Després de la designació, els mitjans de comunicació van ser notificats de l'entrada en vigència d'una Llei d'Excepció Pública, que atorga al Ministeri d'Informació la facultat d'examinar i prohibir qualsevol informació o publicació que pugui alterar l'ordre. L'1 de setembre de 2009, Fiji va ser suspès totalment de la Commonwealth, en negar-se a cedir davant les peticions de convocar eleccions en l'any 2010, que pel que ha expressat Bainimarama es durien a terme en 2014. A la fi de 2009 Iloilo va ser substituït com a president per Ratu Epeli Nailatikau. Després d'anys de retard, van ser realitzades eleccions democràtiques el 17 de setembre de 2014. El partit FijiPrimero de Bainimarama va guanyar amb el 59,2% dels vots, i l'elecció va ser considerada creïble pels observadors internacionals.

Actualment Fiji és un país lingüística i culturalment divers, al seu territori es parlen unes 10 llengües diferents, de les quals 8 d'elles són autòctones que daten del període precolonial. Les dues més utilitzades és l'anglès i l'hindi són llengües associades al període colonial.

GEOGRAFIA

Fiji és un grup d'illes volcàniques en el Pacífic Sud, situades a uns 4.450 km al sud-oest de Honolulu i a 1.770 km al nord de Nova Zelanda. Fiji està compost per 322 illes, al voltant d'un terç habitades, i 522 atols, formant un arxipèlag.

Les dues illes més importants són VitiLevu i VanuaLevu. Juntes concentren representen més del 80% de la població nacional. En VitiLevu estan la capital Suva, el mateix que Lautoka i Nadi, on es troba el principal aeroport internacional de Fiji. Concentra aproximadament dos terços de la població del país. En VanuaLevu, per la seva banda, les principals ciutats són Labasa i Savusavu.

Altres illes importants de Fiji són Taveuni i Kadavu, que constitueixen la tercera i quarta illa en grandària. Rotuma, per la seva banda, es troba a cinc-cents km al nord de l'arxipèlag. A causa de les seves particularitats socials, ja que comparteix elements culturals i lingüístics amb Samoa i Tonga, gaudeix d'un estatut d'autonomia. 

CLIMA: Els vents alisiosdel sud-est (març-novembre) solen portar un temps molt sec. La temporada de pluges va Desembre a abril. Els ciclons solen ocórrer entre novembre i abril, i són molt més freqüents de gener a febrer. Com a mitjana, sol haver uns ciclons per dècada. Les zones més risc de ser afectats pels ciclons són el grups d'illes del nord-oest.

MONEDA: El dòlar fiji és la moneda oficial de les illes Fiji. Fiji va fer servir el dòlar per primera vegada el 1867 i fins al 1873, en què fou substituït per la lliura esterlina arran de la colonització britànica. Aquests primers dòlars equivalien a un dòlar de plata dels Estats Units. El dòlar es va reintroduir el 1969 en substitució de la lliura de Fiji.

PERÚ

LA HISTORIA I GEOGRAFIA DE PERÚ

1.HISTORIA

L’actual territori de perú el poblement es remuta problement a uns 20.000 anys, abans de la era. Pero han estat conservant molt pocs vestigis d’aquesta época. A partir de 1250 A.C diverses civilitzacions vingudes del nord: els chavin, els Chimús, els Neixis i els Tiahuanacos es van establir a la religió. La ciutat de Chanchán, les ruïnes són visibles encara avui, va ser construïda pels Chimús cap a l'any 1000 A.C.

            

Ciutat Chanchán                                                       son les ruÏnes construÏdes pels Chimús

Els Incas, una tribu guerrera del sud de la serra, es va desplaçar a poc a poc cap al nord de la regió fins a la vall fèrtil de Cusco entre els anys 1100 i 1300. La seva expansió va començar a 1438, amb Pacahuetec, qui va emprendreconquesta de les terres veïnes.

Aquí es on es van desplaçar els Incas (vall fèrtil de cusco) l’any 1100 i 1300

Cap al 1500, l'Imperi Inca s'estenia l'oceà Pacífic fins als orígens del riu Paraguai i de l'Amazones, de la regió de l'actual Quito, Equador, fins al riu Maule, a Xile. Aquest vast imperi era dirigit per un inca, o emperador, qui era adorat com una divinitat. Ric en jaciments d'or i plata, el regne dels Incas anava a tornar-se el blanc de les ambicions imperials dels espanyols ja instal·lats a Panamà.

En 1531, el conqueridor espanyol Francisco Pizarro va desembarcar a Perú amb 183 homes i, utilitzant la guerra civil que dividia als Incas, va aconseguir en menys de cinc anys fer del seu imperi una possessió espanyola.

Francisco Pizarro va anara Perú amb 183 homes

En 1535, va fundar a la vora del riu Rímac una ciutat a la qual va fer la seva capital, Ciutat dels Reis, avui Lima. Els conflictes d'autoritat que van oposar de seguida als conqueridors espanyols entre ells van desembocar en l'assassinat de Pizarro.

Aquesta es la Ciutat dels reis, avui dia Lima

En 1542, Carlos V, amb l'objecte de restablir l'ordre, va crear el virregnat del Perú, que englobava totes les possessions espanyoles a Amèrica del Sud, amb excepció de l'actual Veneçuela. "Noves lleis" van ser promulgades, per tal d'intentar protegir els indígenes de la violència de l'explotació dels conqueridors. Però el primer virrei espanyol, Nuñez de Vela, que va arribar al Perú en 1544, va suscitar una viva hostilitat de part dels colons que es van rebel·lar i el van matar: les "noves lleis" no van ser aplicades mai.

                                                                                           

Es el primer virrey español

que va arribar a perú en 1544

Va ser amb l'arribada, en 1569, del virrei Francisco de Toledo, que el sistema colonial, que anava a prevaler durant més de dos segles, es va posar veritablement en plaça. Va emprendre la integració de la població índia, agrupada en comunitats agrícoles, situades sota la tutela d'un particular o de l'Estat, i va afavorir la seva evangelització.

El període que va seguir va ser particularment pròsper, els espanyols van introduir en les primeres altiplans andines nous cultius (blat, vinyes, oliveres) i van conrear la canya de sucre a les plantacions costaneres, important esclaus. No obstant això, la veritable riquesa del Perú es trobava en el seu subsòl que tancava quantiosos metalls preciosos, i en particular plata (jaciment de Potosí), que va donar al país un paper preponderant en la producció mundial fins al segle XVIII (18).

En 1780, 60.000 amerindis, guiats per José Gabriel Condorcanqui (qui va adoptar el nom del seu ancestre, l'inca Tupac Amaru), es van rebel·lar contra l'autoritat espanyola. La insurrecció va ser aixafada en 1781 i Condorcanqui va ser executat, igual que milers dels seus camarades revolucionaris.

José Gabriel Condorcanqui conegut com l'inca Tupac Amaru

Es van rebel·lar contra l'autoritat española l’any 1780

En 1814, una altra revolta va ser al seu torn reprimida; però, l'oposició a l'autoritat imperial guanyava tota l'Amèrica del Sud espanyola.

Al setembre de 1820, José de Sant Martín, un argentí que havia vençut a les forces espanyoles a Xile, va desembarcar amb les seves tropes a Perú. Al juliol de 1821, va entrar a la ciutat de Lima, revoltada.

José de Sant Martín desembarca a Perú amb la seva tropa.

  

La independència peruana va ser proclamada el 28 de juliol de 1821 i Sant Martí va rebre el títol de protector, que va abandonar ràpidament en favor de Simón Bolívar. En efecte, l'heroi de la revolució veneçolana va entrar a Perú en 1822, i va derrotar a l'exèrcit espanyol el 1824, durant la batalla de Junín, el 6 d'agost, i en la batalla d'Ayacucho, el 9 de desembre, amb l'ajuda del general Sucre.

Els anys següents van ser extremadament caòtics. Una vegada que Bolívar va partir per a la Gran Colòmbia en 1826, el país va passar sota el jou dels hisendats i la dictadura militar. Perú no va conèixer la pau abans de 1845, quan Ramón Castella, un veterà d'Ayacucho, es va apoderar de la presidència.

Bolívar va anar a la Gran Colombia el 1826

Durant els seus dos mandats (1845-1851 i 1855-1862), va emprendre nombroses reformes: abolició de l'esclavitud, adopció, el 1860, d'una constitució liberal, construcció de vies fèrries. Castella va començar també a explotar el guano i els rics jaciments de nitrat.

En 1864, aquesta explotació va ser l'origen del conflicte que va desembocar en una guerra entre el Perú i Espanya, després que aquesta última s'apoderés de les illes Chincha, riques en guano. Aliat a l'Equador, Bolívia i Xile, Perú va sortir victoriós i el tractat de 1879, que va posar fi a la guera, va ser l'ocasió de veure per primera vegada la seva sobirania oficialment reconeguda per Espanya.

Entre 1879 i 1883, la guerra del Pacífic oposar Peró a Xile, a propòsit del control de la província de Tarapaca, rica en nitrats. Vençut i amputat d'una part del seu territori, arruïnat pels anys de guerra i el dissens intern, Perú va intentar llavors reorganitzar-se.

  

La reconstrucció va ser lenta i es va fer en gran part amb l'ajuda de capitals estrangers, sota la presidència d'Augusto Leguía i Salcedo. Després del seu primer mandat (1908-1912), va prendre de nou el poder el 1919, gràcies a un cop d'estat militar, i va exercir una autoritat gairebé dictatorial.

Augusto Leguía va ajudar en la construccio en Perú

En 1924, mentre que ell estava en el poder, els intel·lectuals peruans exiliats van fundar l'Aliança popular revolucionària americana (APRA), un moviment de tendència marxista, influenciat per la revolució mexicana. La APRA, que exigia reformes fonamentals contra l'oligarquia conservadora va ser ràpidament prohibida per Leguía, el que no li va impedir arribar a ser un partit extremadament influent.

En els anys 30, tot i l'adopció d'una Constitució democràtica (1933), la APRA va ser objecte d'una sagnant repressió i les eleccions que li donaven la victòria van ser anul·lades. La presidència va tornar llavors a Manuel Prat Ugarteche, que va voler prosseguir la modernització del país, però va haver també comptar amb la poderosa voluntat reformista, iniciada per la APRA.

El any 30 la presidencia va tornar a Manuel Prat Ugarteche

El 1945, una coalició de partits liberals i d'esquerra, entre ells la APRA, va permetre l'elecció de José Luis Bustamante Rivero, un reformador, per a la presidència de la República. Els drets civils i la llibertat de premsa van ser reforçats, i certs poders dictatorials del president van ser abolits per esmena constitucional. A causa de l'hostilitat de l'oligarquia conservadora, Bustamante va ser enderrocat el 1948 pels militars que van posar a la APRA fora de la llei.

El 2 de juliol de 1950, Manuel Arturo Odría, l'instigador del cop d'estat de 1948, va ser triat president i el seu govern va reforçar el sistema de defensa del Perú, va llançar un vast programa de treballs públics i afavorir una més estreta cooperació amb el Brasil, gràcies a una sèrie de pactes econòmics i culturals.

Manuel Arturo Odría va sertriat president

2. GEOGRAFIA

Perú és un país de l'oest d'Amèrica del Sud, vorejat al nord per l'Equador i Colòmbia, a l'est pel Brasil i Bolívia, al sud per Xile ia l'oest per l'oceà Pacífic.

La superfície total de Perú és de 1.285.215 km2, la qual ho fa el tercer país d'Amèrica del Sud, després de Brasil i Argentina. Lima és la capital del país i el seu principal centre econòmic.

Peró pot ser dividit en tres regions topogràfiques diferents: la plana costanera (la costa), els Andes (la serra) i les terres amazòniques (la muntanya). Cadascuna presenta característiques - clima, recursos, vegetació, desenvolupament econòmic - molt diferents.

La plana costanera és una estreta banda de terreny desèrtic que s'estén al llarg de tot el país. Els nombrosos cursos d'aigua que neixen en els Andes i baixen en vertical en direcció del Pacífic han permès la irrigació de la regió, a l'origen molt àrida. És en aquesta plana costanera que estan concentrades la major part de les ciutats i indústries peruanes.

A l'est de la plana costanera, la serra recobreix al voltant del 30% de la superfície del Perú. És una regió de terres altes que comprèn les cadenes muntanyoses molt elevades dels Andes, alts altiplans, així com goles i valls profundes.

La serra pot ser dividida en tres conjunts: la Serralada occidental, la principal cadena muntanyosa, amb els seus alts cims volcàniques, té una important activitat sísmica i alberga el punt culminant del Perú, el Huascarán (6768 m); la Serralada central i la Serralada oriental. Al sud, la cadena dels Andes es separa per donar lloc a una immensa altiplà alta, l'Altiplano. El llac Titicaca, el més extens llac d'altura del món (8340 km2, 3900 m), se situa en el sud-est, a la frontera entre el Perú i Bolívia.

Encara més a l'est, la muntanya ocupa el 60% de la superfície del país. Es compon d'un llarg piemont, la cella de muntanya, i de la vasta planura amazònica. Aquesta, drenada pels cursos sinuosos del riu Amazones i els seus afluents (Huallaga, Ucayali), està recoberta de selves tropicals, gairebé inexplotadas. La frontera entre el Perú i Colòmbia està traçada pel riu Putumayo.

El clima del Perú varia molt segons les regions: càlid i humit de tipus tropical a la muntanya, però fred i sec (gairebé àrtic) en els Andes.

A la plana costanera, les temperatures mitjanes arriben als 20 ° C, temperatures més aviat fresques considerant la latitud. Aquesta frescor s'explica per la presència del corrent d'Humboldt (o corrent del Perú), un corrent marí fred que remunta des del sud al llarg de les costes del Pacífic i que provoca núvols carregats de boira, les garúas.

RUSSIA

GEOGRAFIA I HISTORIA DE RUSSIA

GEOGRAFIA

Rússia és l'Estat més extens del món, pel que presenta una gran varietat de paisatges geogràfics. La disposició dels grans conjunts estructurals del país ve determinada per l'existència de les plataformes d'Europa oriental i de Sibèria, l'origen es remunta al precambrià. Entre elles i al seu voltant s'han desenvolupat diversos sistemes muntanyosos plegats. Els plegaments que s'aixequen entre les dues plataformes són hercinians, en tant que els que s'eleven formant un cinturó en les vores meridional i oriental són secundaris.

La capital, Moscou, és la ciutat més gran, amb una població de 10,4 milions d'habitants. Segueix sent el centre del Govern rus i és cada vegada més important com a centre econòmic i de negocis. La seva tradició cultural és rica, i hi ha molts museus dedicats a l'art, la literatura, la música, la dansa, la història i la ciència i té centenars d'esglésies i dotzenes de notables catedrals.

Rússia és el país més fred del món, amb una temperatura mitjana anual de -5,5 ° C. A l'hivern, un intens sistema d'altes pressions és la causa que els vents bufin del sud i sud-oest en tot el territori rus, excepte en la regió del Pacífic; a l'estiu, un sistema de baixes pressions porta vents del nord i nord-oest a la majoria del país. Aquesta combinació meteorològica redueix durant l'hivern la diferència de temperatura entre el nord i el sud. Així, les temperatures mitjanes de gener són de -8 ° C a Sant Petersburg, de -27 ° C a la plana de Sibèria Occidental, i de -43 ° C a Yakutsk (a l'est de Sibèria central, aproximadament a la mateixa latitud que Sant Petersburg), mentre que la mitjana d'hivern a la frontera mongola, la latitud és d'uns 10 ° més al sud, és tot just més càlida.

El ruble ha estat la moneda de Rússia durant molts segles. La paraula "ruble" deriva del verb rus, que vol dir 'tallar'. Això es deu al fet que les primeres peces es tallaven i s'encunyaven a partir de lingots d'argent (grivna). La primera vegada que es va encunyar una moneda de ruble va ser el 1321. Des del 1710 es divideix en 100 copecs.

HISTORIA

La història Rússia comença amb l'arribada de diferents pobles a partir del segle II, que posteriorment, derivarien en russos, bielorussos i ucraïnesos. El primer estat pròpiament dit va ser la Rus o principat Kíev cap a l'any 860, començant així, la fusió de la cultura eslava i bizantina que es perllongaria durant els set segles posteriors. L'any 988 s'adopta la religió ortodoxa. Finalment la Rus es va dividir en diversos regnes que competirien pel control per finalment acabar sota el domini mongol, fet més conegut com la "invasió tàrtara". A partir del segle XIV, el principat de Moscou comença a fer-se amb el poder (prova d'això és la victòria en la batalla Kulikov contra els tàrtars al 1380) i al segle XVI es posa fi a la invasió amb Iván IV "el terrible ", qui comença a unificar els territoris propers i es converteix en el primer tsar, instaurant, a més, el primer cos representatiu feudal.

Al segle XVII, amb l'arribada del celebèrrim tsar Pere I "el Gran", comença una nova etapa a través de la fundació de l'Imperi Rus en 1721. Va traslladar la capital a l'actual Sant Petersburg i va ser el responsable de portar la cultura occidental a terres eslaves, així com de dur a terme certes reformes que donarien poder i rellevància a Rússia a Europa, esforç que posteriorment continuaria Catalina "la Gran".Però malgrat la seva acostament gradual a Europa i que s'anessin prenent mesures aparentment liberals com l'abolició del feudalisme a 1861, les condicions del poble seguien sent desfavorables, fet que provocava una tensió cada vegada més gran que, sumat a l'escassetat d'aliment ia la culminació de la seva desastrosa situació després de l'arribada de la Primera Guerra Mundial, desembocaria directament en la Revolució russa de 1917, que acabaria amb l'últim dels tsars, Nicolai II i col·locaria en el poder als bolxevics amb Lenin al capdavant en el 1922, creant així, La Unió Soviètica. Un Estat socialista regit pel Partit Comunista que abolia la propietat privada i instaurava un model d'economia planificada.

Després de la mort de Lenin en 1924, Stalin puja al poder (en contra dels desitjos de Lenin, qui preferia a Trotski) començant una època marcada pel terror (bon exemple d'això són els tristament cèlebres Gulags i el Holodomor, una fam provocada a Ucraïna que es va cobrar moltes víctimes) i la industrialització massiva planificada a través dels "plans quinquennals", basats en la "teoria de les forces productives".Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la victòria dels Aliats i per tant de la Unió Soviètica (l'actuació va ser clau i que es va cobrar 22 milions de víctimes), es produeix un trencament entre aquesta i el món occidental-capitalista (liderat per Estats Units) donant lloc a la Guerra Freda. Guerra que es va caracteritzar per l'enfrontament econòmic, polític, social i, fins i tot, tecnològic tal com va ser per exemple, la famosa "carrera espacial" per veure qui aconseguia els primers èxits més enllà de la superfície terrestre. Carrera en la qual va guanyar un gran avantatge en posar al primer home, Yuri Gagarin, a l'espai al 1961.

No obstant això, tot i presentar-se com una superpotència mundial i haver passat un període de gran creixement i esplendor econòmica, les balances es van tornar negatives, no produïa prou gra per alimentar la seva població creixent i els seus productes eren, en gran part, de mala qualitat, la qual cosa va portar a l'URSS finalment a la seva desintegració sota el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, el 1991. a partir d'aquest moment comença a escriure la història de la Federació russa, la Rússia de l'actualitat. Una nació que tracta de reinventar-se a si mateixa emergint de nou com una economia competent i poderosa en el marc internacional. Un país que, després de tots els vaivens soferts al llarg de la seva història, tracta de trobar un equilibri i una continuïtat cultural i artística, per no perdre així, la genuïna essència que la defineix.

Per a qualsevol altre dubte sobre la seva història, no dubteu a consultar a Nikolai Borkovoy, guia a Moscou en espanyol.